Per determinar la frontera que anava pel riu Llobregat i la comarca de Tarragona i diferenciar-la del territori ocupat pels àrabs anomenat Al-Andalus, es va anomenar la Marca del comtat de Barcelona (tot i que de manera molt flexible, era més simbòlic que efectiu).

El bastiment i la reocupació de castells als sos podia anar acompanyat de forts de dimensions més reduides- per focs habitats -el que antigament eren hàbitats familiars-, i per tant fundacions de nous termes o poblats. Aquestes fundacions seran acompanyades d’un creixement del nombre d’habitants, que alhora, a més d’incrementar l’explotació agrària, ja que procuraven ubicar-se en valls fèrtils, cohesionaven el territori per la delimitació i el control que els territoris de frontera de la Marca s’inicia en els segles x i xI per una voluntat expansionista dels comtes i grans senyors., És així com, amb l’excusa de la reocupació terrenal, s’autoritzaven infeudacions als seus vassalls perquè exercien els mateixos castells, transformant els límits dels termes i pobles.

Una plasmació d’aquesta època és el Castellot dels Pallaresos, situat a Pallaresos Park (coordenades: est 1.257955; nord 41.180266). La seva ubicació geogràfica denota la gran intencionalitat estratègica dels seus pobladors: a 141 metres d’alçada, i situat en un promontori que fa pendent i envolta terres de cultiu de blat, vigular i del qual només en queda part d’un mur amb algunes espitlleres. El que es conserva en l’actualitat de ben segur que podria tractar-se d’una remodelació del segle xv, inclús del xVI.11Documents atorgats per reis, senyors i grans eclesiàstics que, durant l’expansió cap al sud, donaven privilegis a grup. Com hem dit anteriorment, Penallenga era una altra de les formes de dir el Castellotdels Pallaresos (Bonet i Escoda humans per tal de garantir la repoblació.

De la resta, només en trobem un petit llenç de muralla que presenta una lleugera inclinació a la cara exterior, suposem que per suportar vinya o oliveres, defensa i controla tota la vall de Perafort i té unes vistes que arriben més enllà de la Pobla de Mafumet.

De l’interior, se’n conserva en part el paviment, i s’hi poden observar encara algunes delimitacions d’estances, amb les característiques formes dels cantons on eren encaixades les portes de fusta.

A més, al centre del recinte es manté un orifici que comunicava el primer pis amb el que es podria dir una habitació reservada a conservar

Inicialment, el castell se subscrivia a una torre senyorial quadrangular de caire militar, escassament conservada avui en dia, on únicament resten els dos contraforts de la torre. En algun moment posterior, la torre primitiva va patir ampliacions i s’hi va annexar un recinte fortificat més gran, segurament de planta 

re-millor el pes de l’estructura.

ients com el

paviment que delimitava els espais ocupats, en aquest

cas una cantonada d’una porta.

els queviures. Posteriorment, aquest pou va ser remodelat amb pedres pertanyents al mateix castell, ja que en algunes d’elles es poden observar detalls de les portes que separaven les habitacions. També són posteriors unes escales que donen al barranc que comunica amb Perafort. Ambdós, el pou i les escales, possiblement daten de mitjans del segle xx.

A més, en trobem dos contraforts ben con  a simple vista com el castell tenia dos nivells d’habitatge, observats a través de la negror que la fusta va marcar a la paret.

A més, el castell no es pot denominar com a tal, ja que possiblement es tracta d’una fortificació defensiva o torre de guaita, de dimensions molt més reduïdes del que tothom conceservats que suportaven les parets que donaven al mateix barranc, i altres contraforts on només com un castell. Avui dia, encara es desconeix la fa seva estructura arquitectònica, ja que no hi ha hagut cap intervenció arqueològica que pogufa

 seva estructura arquitectònica, ja que no hi ha hagut cap intervenció arqueològica que pogués treure a la llum les restes del que encara es alhora de muralla conservada se n’hi ha conserva. Esperem que, amb el temps, es pugui extreure molta més informació sobre la histò-

queda poca de l’estructura construïda.

Finalment, cal dir que a l’única paret que fegit

una de nova, on hi ha el que podrien ser espitlleres realitzades en els segles XIx o XX, probablement, en el context de les Guerres Carlines o la Guerra Civil. Tot i així, encara es pot observar

FHa que va comportar la creació del Castellot dels Pallaresos.