CA   ·   ES

👋 Nova web intuitiva i enfocada a la ciutadania 😊 Nueva web intuitiva y enfocada a la ciudadanía.😄

Història

El fogatjament dels pobles de la Comuna del Camp l’any 1392 registra per als Pallaresos un total de 14 focs. Entre 1392 i 1553 la localitat va perdre la meitat de la seva població; el 1411 tenia 11 focs, i el 1533 solament 7 focs. L’augment demogràfic del segle XVIII també beneficià els Pallaresos.

L’any 1718 tenia un total de 89 hab. i 243 el 1787. Les llistes de veïns del corregiment de Tarragona i de la tinença de Montblanc donen, pel que fa als Pallaresos, 14 veïns el 1719, 16 el 1763, i 50 el 1773. Al segle XIX, als Pallaresos hi havia 28 veïns, l’any 1820, 237 hab., el 1843, 404 hab., el 1857 i 437 hab. el 1860. Des del 1860 fins al 1897 experimentà una regressió en el nombre d’habitants, el qual comencà a recuperar-se el 1910, i el 1920 assólí els 393 hab., data a partir de la qual tornà a davallar. El 1981 el poblaven un total de 365 persones.

D’aleshores ençà, la recuperació demogràfica ha estat considerable.
El 1989 hi havia 563 hab. i 670 hab. el 1991. La causa d’aquesta recuperació està en una bona part en la proximitat a Tarragona, que ha fet que molta gent de ciutat hagi vingut al municipi i s’hagi instal·lat en les urbanitzacions sorgides (els Hostalets, Pallaresos Parc).
L’activitat constructiva continua i les perspectives per a aquest sector són força positives, la qual cosa va comportar la creació d’una nova urbanització, Jardins Imperi, que ha fet que el nombre actual d’habitants sigui de quasi 4.000.

Costums

Pel que fa a les festes, és un poble molt tradicional. S’hi celebren quasi bé totes les festes eclesiàstiques. Per setmana Santa i Corpus, es fan professons en les quals algunes cases decoren el terra del carrer amb flors; també hi havia cantada de caramelles, concursos de mones, etc.

S’hi celebren dues festes majors: la d’hivern, el 20 de gener (Sant Sebastià) i la d’estiu el 6 d’agost (Sant Salvador). Es fan revetlles, concerts (aquest any hem comptat amb l’actuació de “Els Pets”, bicicletades familiars, curses de natació, jocs per a la canalla i la festa de la Font de la Mina (primera quinzena de maig), que ha agafat força els darrers anys ja que es fa un dinar popular, on la gent es reuneix per fer una paella, una fideuà o un picnic.

Un fill il·lustre dels Pallaresos és Josep Gols i Veciana (1870-1938), molt vinculat a la Canonja i a Tarragona. Fou director, des de la seva creació, de l’Orfeó Tarragoní i fundà l’Orfeó Canongí. Es autor d’obres musicals religioses i de caràcter popular. A més de compositor i director, excel·lí com a pedagòg.

Festes majors

Al nostre municipi hi han dues grans festes majors, la d’hivern i la d’estiu.

  1. Festa Major d’Hivern es celebra el dia 20 gener;  el patró és Sant Sebastià
  2. Festa Major d’Estiu, es celebra el dia 6 d’agost, el patró és Sant Salvador

 

El Castellot

El Castellot de Penallongava ser construIt aproximadament al segle XII, situat a les coordenades: est 1.257955; nord 41.180266, tenia una posició estratègica pels seus pobladors, amb una alçada de 141 metres que permetia controlar tota la vall de Perafort i tenir una visió que arribava més enllà de la Pobla de Mafumet.

El que es conserva actualment podria tractar-se d’alguna remodelació del segle XV o XVI a on es poden observar, dos contraforts, restes de paviment i delimitacions de les estances.

Per determinar la frontera que anava pel riu Llobregat i la comarca de Tarragona i diferenciar-la del territori ocupat pels àrabs anomenat Al-Andalus, es va anomenar la Marca del comtat de Barcelona (tot i que de manera molt flexible, era més simbòlic que efectiu).

El bastiment i la reocupació de castells als sos podia anar acompanyat de forts de dimensions més reduides- per focs habitats -el que antigament eren hàbitats familiars-, i per tant fundacions de nous termes o poblats. Aquestes fundacions seran acompanyades d’un creixement del nombre d’habitants, que alhora, a més d’incrementar l’explotació agrària, ja que procuraven ubicar-se en valls fèrtils, cohesionaven el territori per la delimitació i el control que els territoris de frontera de la Marca s’inicia en els segles x i xI per una voluntat expansionista dels comtes i grans senyors., És així com, amb l’excusa de la reocupació terrenal, s’autoritzaven infeudacions als seus vassalls perquè exercien els mateixos castells, transformant els límits dels termes i pobles.

Una plasmació d’aquesta època és el Castellot dels Pallaresos, situat a Pallaresos Park (coordenades: est 1.257955; nord 41.180266). La seva ubicació geogràfica denota la gran intencionalitat estratègica dels seus pobladors: a 141 metres d’alçada, i situat en un promontori que fa pendent i envolta terres de cultiu de blat, vigular i del qual només en queda part d’un mur amb algunes espitlleres. El que es conserva en l’actualitat de ben segur que podria tractar-se d’una remodelació del segle xv, inclús del xVI.11Documents atorgats per reis, senyors i grans eclesiàstics que, durant l’expansió cap al sud, donaven privilegis a grup. Com hem dit anteriorment, Penallenga era una altra de les formes de dir el Castellotdels Pallaresos (Bonet i Escoda humans per tal de garantir la repoblació.

De la resta, només en trobem un petit llenç de muralla que presenta una lleugera inclinació a la cara exterior, suposem que per suportar vinya o oliveres, defensa i controla tota la vall de Perafort i té unes vistes que arriben més enllà de la Pobla de Mafumet.

De l’interior, se’n conserva en part el paviment, i s’hi poden observar encara algunes delimitacions d’estances, amb les característiques formes dels cantons on eren encaixades les portes de fusta.

A més, al centre del recinte es manté un orifici que comunicava el primer pis amb el que es podria dir una habitació reservada a conservar

Inicialment, el castell se subscrivia a una torre senyorial quadrangular de caire militar, escassament conservada avui en dia, on únicament resten els dos contraforts de la torre. En algun moment posterior, la torre primitiva va patir ampliacions i s’hi va annexar un recinte fortificat més gran, segurament de planta 

re-millor el pes de l’estructura.

ients com el

paviment que delimitava els espais ocupats, en aquest

cas una cantonada d’una porta.

els queviures. Posteriorment, aquest pou va ser remodelat amb pedres pertanyents al mateix castell, ja que en algunes d’elles es poden observar detalls de les portes que separaven les habitacions. També són posteriors unes escales que donen al barranc que comunica amb Perafort. Ambdós, el pou i les escales, possiblement daten de mitjans del segle xx.

A més, en trobem dos contraforts ben con  a simple vista com el castell tenia dos nivells d’habitatge, observats a través de la negror que la fusta va marcar a la paret.

A més, el castell no es pot denominar com a tal, ja que possiblement es tracta d’una fortificació defensiva o torre de guaita, de dimensions molt més reduïdes del que tothom conceservats que suportaven les parets que donaven al mateix barranc, i altres contraforts on només com un castell. Avui dia, encara es desconeix la fa seva estructura arquitectònica, ja que no hi ha hagut cap intervenció arqueològica que pogufa

 seva estructura arquitectònica, ja que no hi ha hagut cap intervenció arqueològica que pogués treure a la llum les restes del que encara es alhora de muralla conservada se n’hi ha conserva. Esperem que, amb el temps, es pugui extreure molta més informació sobre la histò-



queda poca de l’estructura construïda.

Finalment, cal dir que a l’única paret que fegit


una de nova, on hi ha el que podrien ser espitlleres realitzades en els segles XIx o XX, probablement, en el context de les Guerres Carlines o la Guerra Civil. Tot i així, encara es pot observar

FHa que va comportar la creació del Castellot dels Pallaresos.

El Cementiri

Patrimoni cultural

La ruta de Jujol

Josep Ma Jujol va neixer a Tarragona el 16 de setembre de 1879. 
Va començar els seus estudis a l’escola superior d’arquitectura que en aquells moments dirigia Lluís Domenech i Muntaner. Continua la seva formació Antoni Galiisà i Josep Font i Gumà, fins que finalment coneix a Antoni Gaudí i es converteix en el seu col·laborador més proper.

Podeu veure les seva trajectoria en el següent recorregut:

1. Casa Bofarull

Patrimoni cultural

2. Casa Andreu

Patrimoni cultura

3. Casa Solé

Patrimoni cultura

4. Esglèsia parroquial

Patrimoni cultura

5. Centre Jujol. Antic ajuntament i escoles

Patrimoni cultural